Welt adieu, ich bin dein mude

La cantata *Welt adieu, ich bin dein müde* està destinada al vint-i-quatrè diumenge després de la Trinitat, cap al final de l'any litúrgic. A partir de l'anàlisi de les particel·les manuscrites, l'editor dedueix que es va interpretar cap al 1720. Per tant, l'obra se situa en els darrers anys de la vida de Kuhnau i es pot considerar una mena de «cant del cigne» del compositor, atesa la temàtica —molt adient— de la mort i l'eternitat. És, a més, una de les dues úniques cantates corals pures que es conserven, tot i que n'hi ha d'altres que també es basen parcialment en corals.

El text del coral utilitzat és obra de Johann Georg Albinus (1624–1679), sacerdot i rector de l'escola catedralícia de Naumburg. El va escriure el 1649 per al funeral d'una filla d'Abraham Teller, rector de l'escola de Sant Tomàs. Per a la present edició, l'editor ha incorporat tres de les cinc veus que faltaven al conjunt de particel·les. L'alternança entre passatges de *tutti* i de solista en els moviments inicial i final suggereix l'ús d'un cor. Gràcies a la seva durada i a una instrumentació assequible, aquesta cantata és també ideal per a ser interpretada en el marc d'un ofici religiós.