Juan Bermudo. La declaracion de instrumentos musicales

Juan Bermudo és un dels teòrics musicals més rellevants del Renaixement espanyol. Nascut a Écija, el 1560 va ser elegit com a membre de l'òrgan de govern franciscà a Andalusia. Va descobrir la importància de la música no tant durant els anys d'estudis universitaris, sinó durant la convalescència d'una malaltia. És en aquesta etapa quan hi neix un gran interès per compendiar tot aquest coneixement sobre les lleis i regles fonamentals de la música i els instruments de la seva època sent, en gran mesura, un autodidacta.

Van sorgir així tres tractats dels quals es brinda aquesta edició transcrita del primer. Ens trobem doncs davant dels fonaments de l'ambiciós pla de treball de Bermudo. La primera impressió d'aquest llibre havia de constituir la part inicial d'un conjunt de llibres sobre els instruments i estava dedicat a Joan III de Portugal, monarca conegut per la seva estima per la música i al qual algun mestre rellevant ja havia dedicat alguna obra impresa.

D'acord amb el seu enfocament, el veritable músic serà aquell que tingui coneixement de les raons de la música. L'intèrpret que les desconegui, encara que toqui o canti bé, no mereix la denominació de músic. És a dir, la mera perícia o el virtuosisme en l'execució instrumental no fan el veritable músic.

L'èxit final dels escrits de Bermudo no només és el d'unir de manera nova teoria i pràctica i convertir-se en un referent teòric-pràctic en segles posteriors, sinó el de promoure i fer accessible a tots l'art musical. Aquesta obra aspira a difondre la aportació ingent d'aquesta figura crucial de la música espanyola.